Pàg 88:

Amb el nom de «terrasses d’erosió» s’anomenen aquells replans rocosos que
independentment de la seva natura lítica se situen en diferents alçades d’un vessant i que indiquen
antics perfils de vessants i fons de vall terciàries. Tant Nussbaum (1956) com
Zandvliet (1960) en comenten la presència a la vall de la Noguera Pallaresa (zona de Bonabé,
entre Alós i Isil, València d’Àneu, Jou, Estaron, etc.). A la zona d’estudi podem comentar
els següents indrets: a) el gran llindar de València d’Àneu, llavorat pels glaços
quaternaris, es pot correspondre amb un antic fons de vall sobre el qual l’actual curs
del riu s’ha encaixat, 120 m; b) la carena del turó de Bogarri (entre Jou i Arrose) se situa
a 380 m sobre l’actual fons de vall i domina un sector de paret de vall en forma de U. Altres
restes de terrasses d’erosió es troben aquí i allà als voltants de la cubeta d’Esterri i a
altures compreses entre els 120 m i els 400 m (i per tant a diferents nivells); castell de
Llort i roca d’Estats (confluència de la vall d’Espot), roca del Vesc (Dorve) i a sobre del
llindar de la Torrassa (Berrós).

...