Història

1553

En el fogatge del 1553, Staron declara 4 focs laics (uns 20 habitants).

Joan Guida, Esteve, batlle, Casa de Mora i Casa Peiró. Iglésias 1932, p. 87.

1845

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico… a Estaron. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada dalt d’un turó escarpat pel costat sud. La combaten tots els vents, excepte els de l’est. El clima hi és fred, i produeix reumes i pulmonies. Tenia en aquell moment 17 cases i l’església de Sant Sebastià, annexa a la d’Aidí. Hi ha diverses fonts d’aigües fluixes, no gaire bones. La terra és muntanyosa, quasi tota de roca, fluixa i dolenta; cap al nord, oest i est hi ha muntanyes molt altes, que dominen el poble. S’hi collia blat, sègol, ordi, llegums i hortalisses. S’hi criava bestiar de diverses menes, i hi havia caça de llebres i perdius. Comptava amb 9 veïns (caps de casa) i 54 ànimes (habitants).

Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d’Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.

Fragment de la pàgina dedicada a Estaron del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar de Pascual Madoz (1845)

Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar de Pascual Madoz (1845)

Notícies relacionades