Història

1553

En el fogatge del 1553, Staron declara 4 focs laics (uns 20 habitants).

Joan Guida, Esteve, batlle, Casa de Mora i Casa Peiró. Iglésias 1932, p. 87.

1845

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico… a Estaron. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada dalt d’un turó escarpat pel costat sud. La combaten tots els vents, excepte els de l’est. El clima hi és fred, i produeix reumes i pulmonies. Tenia en aquell moment 17 cases i l’església de Sant Sebastià, annexa a la d’Aidí. Hi ha diverses fonts d’aigües fluixes, no gaire bones. La terra és muntanyosa, quasi tota de roca, fluixa i dolenta; cap al nord, oest i est hi ha muntanyes molt altes, que dominen el poble. S’hi collia blat, sègol, ordi, llegums i hortalisses. S’hi criava bestiar de diverses menes, i hi havia caça de llebres i perdius. Comptava amb 9 veïns (caps de casa) i 54 ànimes (habitants).

Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d’Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.

Fragment de la pàgina dedicada a Estaron del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar de Pascual Madoz (1845)

Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar de Pascual Madoz (1845)

Notícies relacionades

Fossa comuna del Prat de Coixet

Fossa comuna del Prat de Coixet

L'octubre de l'any 1982 van haver unes riuades importants que van afectar a la fossa comuna del Prat de Coixet d'Estaron, aprop del Cargol. Les restes que el riu no s'endugué van ser traslladades...

read more